viernes, 25 de mayo de 2012

Reflexió sobre Gramàtica de la Fantasia


Aquest llibre és molt útil per a dur activitats literàries l’aula. Considere que és una forma molt bona de fer apreciar al lector la importància de la fantasia, de la imaginació, de deixar que els nens i nenes mostren el que pensen, el que senten. Em sembla molt interessant i estic completament d’acord amb l’autor al voltant del tema dels contes tabú. Pense que als xiquets i xiquetes cal dir-los i contar-los les coses tal i com son, i no amagar res, ni intentar que els nens i nenes no sàpiguen alguna cosa, simplement explicar ben be com és i punt.
També estic d’acord amb que l’alumnat no ha de ser solament un receptor del que transmitix el docent, i al llibre hi ha una frase que m’ha agradat  i diu algo així com: “L’alumnat no ha de ser un receptor de cultura, sino que ha de ser un creador d’aquesta”.
En resum, és un llibre molt interessant com a llibre de consulta ja que totes les activitats i recursos que hi mostra son atractius per a treballar-los a classe. La majoria  d’aquestes tècniques son útils per a treballar la imaginació, la fantasia mitjançant la creació d’històries, però a la vegada son riques en lingüística, i a més a més podem treballar la lectro-escriptura. Per tant són activitats molt enriquidores i útils a tots els nivells.

jueves, 24 de mayo de 2012

La biblioteca: un espai obert al món

Aquest treball tracta sobre que és i com funciona una biblioteca, els tipus que existeixen, la relació entre la biblioteca i les noves tecnologies, la qual pot ser molt fructífera, i com no un pla lector i adreces a contes virtuals per fomentar l'hàbit lector i gaudir amb la literatura.


http://es.calameo.com/read/001391082c5a183cc0d3a

La evolució de la LiJ fins al franquisme

És un document que pertany al treball de recerca. Parla dels inicis de la LiJ fins al franquisme. Les idees principals a destacar són que en les seves els començaments, la literatura era de transmissió oral i no tenia autor perquè anava de boca en boca fins que va passar a ser escrita i les obres van començar a tenir autors. El canvi més important que es pot observar és l'adaptació dels autors a les necessitats de la societat. 


http://es.calameo.com/read/001040925deba0976ffde

martes, 22 de mayo de 2012

Jose Saramago



1.  A partir del vídeo “La flor más grande del mundo” Jose Saramago reflexioneu sobre les qüestions següents:


Segons l’autor, com han de ser les històries per a infants?
Des del punt  de vista de Jose Saramago les  històries per a infants s’han d’escriure amb paraules molt senzilles, ja que els nens menuts saben poques paraules i no els agraden les paraules complicades. A més de crear les histories escrites de forma senzilla, cal tindre l’habilitat de contar-les de forma clara i fàcil. Però sobretot, fa falta molta paciència.
      
Com ha de ser el llenguatge?
El llenguatge ha de ser senzill i ha d’estar molt ben explicat.

Qui és Jose Saramago? Què us semblen les seus paraules?
José Saramago  va nàixer a Azinhaga, Santarém, Portugal, el16 de novembre de 1922.Va ser un escriptor, novel·lista, poeta, periodista i dramaturg portuguès. En 1998 li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia Sueca va destacar la seva capacitat per «tornar comprensible una realitat fugissera, amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia».
Jose Saramago va morir a l’illa de Lanzarote el 18 de Juny del 2010.
Respecte a que em semblen les seues paraules, Estic d’acord amb ell en els aspectes de que per a contar contes o historietes als infants cal tindre molta paciència i “gràcia” per a fer-ho i en que les històries cal contar-les de forma clar i senzilla per a donar lloc a una millor comprensió entre els infants. D’altra banda no estic del tot d’acord en que es deuen escriure les històries amb paraules molt senzilles, ja que tal volta  estem menyspreant la seua intel·ligència o les ganes d’aprendre noves coses com poden ser per exemple paraules i conceptes a través del món de la lectura. Amb la lectura, millor dit amb la literatura, poden aprendre moltes coses sense adonar-se’n al mateix temps que gaudeixen d’aquesta. 

Com crearíeu una història per a infants?
El primer que faria si haguera d’escriure una història per als i les infants, el primer que faria seria una pluja d’idees on jo poguera descobrir els interessos dels xiquets i les xiquetes per a crear histories que els i les interessara. Després redactaria l’escrit de forma clara, és a dir que estiguera ben explicat. Per últim acompanyaria l’escrit amb imatges o cançons adients a la historia. 

lunes, 14 de mayo de 2012

Performancce a l'escola





Aquest és un vídeo de la xerrada que ens va oferir  Didac Botella on es mostra que fer performancce a l'escola és un mètode d'aprenentatge eficaç i divertit en el qual es bolca tot l'alumnat.

miércoles, 25 de abril de 2012

Hipòtesis Fantàstiques

Vols saber un truc per a inventar una història interessant? N'hi ha prou  que penses preguntes absurdes que engeguen la teua imaginació com la pregunta que ens hem fet nosaltres, d'aquesta manera crees una hipòtesi fantàstica.


Quina seria la teua reacció si un mati, estant sol/a a casa, criden a la porta i et trobes a un cocodril que vol vendre't un detergent?

Conte:

No fou un mati qualsevol. El pare i la mare no eren a casa. Quan de sobte tocaren a la porta( pum, pum, pum).
Ma mare sempre em deia:- quan estigues sol a casa no obrigues a ningú-. Però com de costum, no li vaig fer cas.
Vaig preguntar: -Qui és?-
Respongué: -Soc Pep el cocodril-.
En escoltar aquestes paraules vaig tindre la curiositat de veure qui s’amagava darrere de la porta.
Vaig obrir i allí estava tot plantat, era cert, li deien Pep i era un cocodril. Amb la seua cua, les quatre potes i 234 dents afilades.
Sense pensar-m’ho em vaig tirar ma a la butxaca i vaig desenfundar el telèfon mòbil per a fer una foto per a poder demostrar als meus ulls que el que veien era cert i  per a que quedarà gravat aquest succés tan al·lucinant.

Recurs educatiu del conte per als nens i les nenes:

http://es.calameo.com/read/001040925b15c7c3752fb

Conte Surrealista





Fa milers d’anys, a l’illa de Madagascar vivia un príncep alt, molt maco i molt entremaliat que es deia Richard. Aquest estava enamorat d’una princesa alta i valenta de molt mal caràcter.
A aquest príncep li encantava passejar per l’ajuntament, saludant a tothom. Açò li encantava perquè ell volia crear un nou món on  la gent fora més feliç, volia trencar en els estereotips del passat i encara presents a l’època, on el rei és el màxim sobirà, mana més que tots i no se’ls pot mirar.
Hui en dia, el seu rebesnét continua exercint el càrrec de rei gràcies a la forma de regnar del seu besav.