Hipòtesis Fantàstiques

Vols saber un truc per a inventar una història interessant? N'hi ha prou  que penses preguntes absurdes que engeguen la teua imaginació com la pregunta que ens hem fet nosaltres, d'aquesta manera crees una hipòtesi fantàstica.


Quina seria la teua reacció si un mati, estant sol/a a casa, criden a la porta i et trobes a un cocodril que vol vendre't un detergent?

Conte:

No fou un mati qualsevol. El pare i la mare no eren a casa. Quan de sobte tocaren a la porta( pum, pum, pum).

Ma mare sempre em deia:- quan estigues sol a casa no obrigues a ningú-. Però com de costum, no li vaig fer cas.

Vaig preguntar: -Qui és?-

Respongué: -Soc Pep el cocodril-.

En escoltar aquestes paraules vaig tindre la curiositat de veure qui s’amagava darrere de la porta.

Vaig obrir i allí estava tot plantat, era cert, li deien Pep i era un cocodril. Amb la seua cua, les quatre potes i 234 dents afilades.

Sense pensar-m’ho em vaig tirar ma a la butxaca i vaig desenfundar el telèfon mòbil per a fer una foto per a poder demostrar als meus ulls que el que veien era cert i  per a que quedarà gravat aquest succés tan al·lucinant.

Recurs educatiu del conte per als nens i les nenes:

http://es.calameo.com/read/001040925b15c7c3752fb

Conte Surrealista

Fa milers d’anys, a l’illa de Madagascar vivia un príncep alt, molt maco i molt entremaliat que es deia Richard. Aquest estava enamorat d’una princesa alta i valenta de molt mal caràcter.

A aquest príncep li encantava passejar per l’ajuntament, saludant a tothom. Açò li encantava perquè ell volia crear un nou món on  la gent fora més feliç, volia trencar en els estereotips del passat i encara presents a l’època, on el rei és el màxim sobirà, mana més que tots i no se’ls pot mirar.

Hui en dia, el seu rebesnét continua exercint el càrrec de rei gràcies a la forma de regnar del seu besav.

Conte Embastat

Es donen una sèrie de preguntes que formen l'estructura d'un conte,  l'alumnat ha de respondre-les. Algunes d'aquestes preguntes poden ser:


- Qui pot ser l'heroi o la heroïna?


-Què pot desitjar?


Qui li aconsella o ajuda?


-Com marxa a l'aventura?


-Qui troba pel camí?


-Quins obstacles a de passar?


-Com acaba la història?


Tot seguit els nens i les nenes trien les contestacions que més els i les agrada i comencen a elaborar la seua narració.




Exemple:




Fa molts anys una dona de setanta anys molt moderna, va decidir que volia conèixer món. Llavors els seus néts li van aconsellar que viatgés al voltant del món i visqués moltes aventures. L’avia, Dúlia, va seguir el consell i sense saber on anava marxà amb un carro de cavalls. Portugal, fou la primera destinació, Dúlia, no s’ho estava passant bé perquè no entenia l’idioma. Un dia mentre estava dinant al Restaurant, una mosca se li posa al cap. Dúlia immediatament, sense pensar-s’ho intentà matar-la. De cop i volta sent - No em mates per favor! Dúlia es queda petrificada, la mosca parlava? O ella estava tornant-se boja?. Seguidament  tornà a intentar matar-la. De sobte sentí – no me mates por favor! – don`t kill me, please! Ai Dúlia s’adonà que aquest insecte tant diminut s’havia molts idiomes. Poc després ella i la mosca es feren molt amigues i emprengueren juntes el viatge. Dúlia no s’havia on anar, llavors espavilada, que així es deia la mosca, li digué – a mi em fa molta il·lusió anar a l’illa del Carib, vols que anem?- Dulia es queda pensant i cridà- Carib allà que anem!-

Però després pensa ai per anar allí cal viatjar amb avió i a ella això...Aleshores li digué a Espavilada que ella ho sentia molt per ella però ella no podia anar al Carib, la mosca li pregunta- perquè?- i Dúlia li confessà que ella tenia pànic als avions. Per a ella l’avió era un enemic molt perillós.

Llavors la mosca li donà ànims i li digué que no podia ser que una dona tan atrevida i d’una mentalitat tan moderna com ella es perdés aquella delícia que era el Carib.

Finalment, Dúlia pensa en el que els seus nets li havien dit de que calia que visqués noves experiències i emocions  i decidí que no podia perdre’s el luxe de veure eixa illa tan popular, es va fer l’ànim i puja a l’avió.

Dúlia s’ho passa d’allò més bé a l’illa i gràcies a la mosca aprengué nous idiomes.

Dúlia portà molts regals als seus néts.

Els trucs d'Emili Teixidor

El text escrit per Emili Teixidor, ens pareix prou interessant ja que n’hi ha moltes estratègies que poden ajudar-nos com a futurs docents , pares o mares per a que l’alumnat o els fills/es gaudisquen de la lectura. Els trucs dels que parla són:

1 No ens hem de preocupar tant per  la lectura  que fan les persones que ens envolten, sinó que el que cal es llegir tu per a d’alguna manera contagiar eixe hàbit.

2 Per a aconseguir que la gent llegeixi cal que la lectura, els textos que llegeixin el motiven a llegir, és a dir, si pot ser que tinga a veure en la seua experiència i el faja pensar i dialogar.

Cada  lector te un nivell i cal conèixer-lo alhora de recomanar una lectura o text literari.

3 Cal donar-li un temps i un lloc a la Literatura per a poder endinsar-se en aquest món i gaudir amb ella.

4 Hui en dia la pedagogia actual ha deixat de banda la lectura en veu alta, la qual és molt important. Segons Steiner sols es comprén bé un text en veu alta.

5 Cal fomentar la curiositat i la passió per descobrir altres móns a través de la Literatura.

6 A les persones els agraden les històries que els evadeixi del món real, que els deixe utilitzar la seua imaginació i fantasia, o altres en les quals puguen comprendre un poc millor el món en el que viuen.

7 En aquesta proposta el que fa es donar alguns trucs que utilitzen alguns professors per a fomentar l’hàbit de la lectura. Alguns d’aquests són: fer dramatitzacions de llibres, buscar finals alternatius als contes...

8 També nombra exercicis solitaris que faciliten l’adquisició de la Literatura com: llegir per poc que siga tots els dies, prestar consciència al nivell de lector que tens...

9 Per a cada lector la Literatura serà una cosa, pot ser per a alguns es indispensable per a la seua vida,  però  altres no s’haven molt be que és i  que avarca la literatura.

Creguem que com a futurs docents llegiríem a l’alumnat en veu alta, intentant transmetre els sentiments que interioritzem  quan llegim el llibre. D’aquesta manera, tal vegada puguem  començar un gran recorregut fins al gust per la lectura.

A continuació, els donaríem a triar un llibre de diversos temes ( d’acord amb la seua edat) i ells mateixos han de decidir quin llibre volen llegir.

Més tard, quan ja tingueren triats ells llibres, els xiquets i xiquetes es posarien a llegir al seu ritme, establint un temps i un espai adequat, tots els dies de la setmana. Ja que la lectura ajuda a imaginar i això crea aventures personals.

Una vegada llegits tots els llibres, haurien de presentar-lo a la classe comentant el tema i sobretot donant la seua opinió per a que comencen a ser crítics. Una vegada finalitzat això, entre tots haurien de pensar un final alternatiu.

Per tot això ens pareix un article  molt important i prou interessant que ens pot ajudar moltísim com a mestres i com a persones, per a fomentar el gust per la lectura al nostre alumnat i a nosaltres mateixos. 

Les funcions de la Literatura

La Literatura és un art que s’ha de potenciar des de ben menudets, per a que així l’alumnat puga gaudir d’ella.  Avarca moltes funcions en les quals es treballa el saber fer, saber com es fa, opinar i sentir.

Dins d’aquesta gamma destacaríem tres funcions les quals són:

- Forma de coneixement i d’accés a l’experiència, perquè amb aquesta els lectors es poden endinsar en moltes  formes de veure el món que ens envolta. Mitjançant la lectura el lector o la lectora pot conèixer la riquesa de la diversitat cultural, pot posar-se en el lloc del protagonista i viure emocions i experiències que es troben en la història dels nostres avantpassats…perquè amb la lectura podem viatjar pel temps (present, passat i futur). 

- Literatura com a funció crítica, amb la lectura és important fomentar l’esperit crític, cal fer que l’alumnat siga capaç d’expressar el que sent, cal fomentar  persones amb autoestima suficient i confiança per a expressar el que senten.

- La Literatura com a font d’imaginació. Què seria de la Literatura si de vegades no hi haguera un poc de fantasia i imaginació? Pensem que pot ser seria avorrit entrar en el món de la Literatura si solament  aquesta s’utilitzara per a reflectir la realitat,  ja que de vegades és una necessitat evadir-se d’aquest món real, per a  imaginar i crear fantasies.