miércoles, 25 de abril de 2012

Conte Embastat

Es donen una sèrie de preguntes que formen l'estructura d'un conte,  l'alumnat ha de respondre-les. Algunes d'aquestes preguntes poden ser:


- Qui pot ser l'heroi o la heroïna?


-Què pot desitjar?


Qui li aconsella o ajuda?


-Com marxa a l'aventura?


-Qui troba pel camí?


-Quins obstacles a de passar?


-Com acaba la història?


Tot seguit els nens i les nenes trien les contestacions que més els i les agrada i comencen a elaborar la seua narració.




Exemple:




Fa molts anys una dona de setanta anys molt moderna, va decidir que volia conèixer món. Llavors els seus néts li van aconsellar que viatgés al voltant del món i visqués moltes aventures. L’avia, Dúlia, va seguir el consell i sense saber on anava marxà amb un carro de cavalls. Portugal, fou la primera destinació, Dúlia, no s’ho estava passant bé perquè no entenia l’idioma. Un dia mentre estava dinant al Restaurant, una mosca se li posa al cap. Dúlia immediatament, sense pensar-s’ho intentà matar-la. De cop i volta sent - No em mates per favor! Dúlia es queda petrificada, la mosca parlava? O ella estava tornant-se boja?. Seguidament  tornà a intentar matar-la. De sobte sentí – no me mates por favor! – don`t kill me, please! Ai Dúlia s’adonà que aquest insecte tant diminut s’havia molts idiomes. Poc després ella i la mosca es feren molt amigues i emprengueren juntes el viatge. Dúlia no s’havia on anar, llavors espavilada, que així es deia la mosca, li digué – a mi em fa molta il·lusió anar a l’illa del Carib, vols que anem?- Dulia es queda pensant i cridà- Carib allà que anem!-
Però després pensa ai per anar allí cal viatjar amb avió i a ella això...Aleshores li digué a Espavilada que ella ho sentia molt per ella però ella no podia anar al Carib, la mosca li pregunta- perquè?- i Dúlia li confessà que ella tenia pànic als avions. Per a ella l’avió era un enemic molt perillós.
Llavors la mosca li donà ànims i li digué que no podia ser que una dona tan atrevida i d’una mentalitat tan moderna com ella es perdés aquella delícia que era el Carib.
Finalment, Dúlia pensa en el que els seus nets li havien dit de que calia que visqués noves experiències i emocions  i decidí que no podia perdre’s el luxe de veure eixa illa tan popular, es va fer l’ànim i puja a l’avió.
Dúlia s’ho passa d’allò més bé a l’illa i gràcies a la mosca aprengué nous idiomes.
Dúlia portà molts regals als seus néts.

No hay comentarios:

Publicar un comentario